Guardiola, ciutadà del món.(8-1-2014)

No és fácil que el poder i voler convergeixen en un mateix punt. De vegades volem però no podem; i altres podem però no volem. És curiòs el cas dels valencians cap a la nostra llengua. D´un temps cap ací m´ha donat per observar eixa extranya relació, i he aconseguit distingir varios grups:

-         Valenciano parlants, amb el valencià com a llengua natal, que l´uilitzen normalment allà on van

-         Valenciano parlants, igual que els anteriors, però que en contextos desconeguts no utilitzen el valencià d´inici, per por, vergonya o “educació”. Per exemple quan preguntem a una dependenta.

-         Castellano parlants, amb el castellà com a llengua natal, que han fet l´esforç de apendre el valencià. I per tant, han volgut i han pogut. Son aquells, que quan els preguntes alguna cosa en valencià, responen també en valencià. Això sí es educación.

-         I per últim, els castellano parlants, igual que els anteriors, però que poguent no han volgut apendre valencià. Es poden distingir no solament per les seues respostes en castella, també per eixa cara extranya que posen quan els parles en valencià. Alguns a més, poden arribar a dir-te “¿puedes decírmelo en castellano, por favor?”. Clar que sí, com no. Jo soc de poble, però domine les dues llengües.

I en això este passat estiu, vegent les notícies esportives, (ja no en Canal 9, quin despropòsit!), apareix Pep Guardiola, com a nou entrenador del Bayer de Múnic d´Alemanya, en una roda de premsa. I quina sorpresa, que solament en uns mesos treballant en un altre país ha aprés una idioma tan complicat (pensé jo que ha de ser-ho…) com l´alemany. I és que este senyor abans de incorporar-se al seu nou equip va estudiar fins aprendre alemany. Ja ho va fer quan era jugador i fitxà per un equip italià. Això és voler i poder. Això és ser un bon ciutadà, respectar la cultura d´un país. Això és ser ciutadà del món. 

www.youtube.com/watch?v=zwRUXVr6-zQ

Quan Miles es va convertir en Batkid.(19-11-2013)

 Milers de persones han participat aquest divendres en Sant Francisco a ajudar a donar la sorpresa de la seua vida a un xiquet de cinc anys amb leucèmia, el desig del qual era poder ser Batman per un dia. El xicotet, Miles Scott, no sabia res del que li anava a ocórrer. 
Amb l'ajuda de l ONG "Make-A-Wish Foundation", l'ara conegut com "BatKid", ha hagut de rescatar a una dona a la meitat del carrer, ha capturat a un dels vilans del súper heroi de la ratapenada, Enigma, al que ha vist eixir a tot córrer després de robar un banc i després ha detingut al "Pingüí", un altre malvat, que planejava un segrest. L'alcalde de Sant Francisco, Ed Lee, ha acabat per donar-li la clau de la ciutat a Miles "BatKid" Scott per haver atrapat als criminals.

Miles ha arribat a Sant Francisco convençut que és l'únic lloc del món en el qual pot aconseguir una disfressa per a vestir-se com el seu súper heroi preferit. A primera hora, Miles ha vist com el cap de la policia de la ciutat, Greg Surh, li demanava personalment ajuda per televisió per a detenir l'ona de crims en la ciutat californiana. 
El diari Sant Francisco Chronicle, KGO-TV i milers de voluntaris participen en l'esdeveniment perquè el BatKid puga dur a terme la seua missió. El Chronicle distribuirà una edició especial amb el titular "El BatKid salva la ciutat". Un voluntari anònim ha proporcionat el seu Lamborghini perquè ho use com Batmòbil.
Miles va ser diagnosticat de leucèmia quan tenia 18 mesos, va acabar els tractaments al juny i està en remissió. El seu pare, Nick Scott, ha donat les gràcies a les prop de 7.000 persones que han ajudat al fet que el desig del seu fill siga realitat.

Adquirir un cotxe, que ens toque la loteria, comprar-se un apartament en la platja, un viatge exòtic...Quant consten els nostres somnis i que poc costa fer complir el somni dels xiquets!

Les criatures que habitem els patis de les escoles.(10-11-2013)

A l'escoles hi han unes criatures peculiars. No ens agrada viure tancats entre 4 parets, ens agrada l'espai lliure i obert. Gaudim d'eixe sol de primavera o la tardor, que ens acarícia, que ens dona una agraïda calor i il·lumina el pati, els arbrers, les plantes... Però també patim la gelor de l'hivern, el fort vent. l'humitat i el calor sufocant del preestiu.

Som criatures nòmades, que ens desplaçem cada hora aproximàdament, d'aula en aula arreplegant a unes xicotetes criatures, i portant-les en filera cap al pati.

No tenim el mateix prestigi que els essers que habiten les aules, i no el necessitem. Tenim suficient amb la felicitat i il·lusió que vegem en les rostres dels alumnes quan se'ls emportem cap al pati. Eixe és el nostre reconeixement, i a la vegada la nostra força.

Jo soc una d'eixes extranyes criatures que, malgrat l'època que estem patint, viu l'Educació Física amb la mateixa il·lusió que el primer dia.

Adéu a la nostra televisió i radio.(9-11-2013)

Tenia 11 anys quan Canal 9 va començar les seues emissions. Recorde estar en casa dels meus iaos intentant sintonitzar Canal 9 en UHF, en un vell televisor. No estavem acostumats a buscar canals com ara, perque fins eixe moment sols en teniem 2 . Per fi vaig poder, amb ajuda de ma tia, sintonitzar el nou canal. El logotip era inconfundible amb els colors que formen la senyera valenciana. Era de vesprada, tal vegada les 18 o les 19. I estavem televisant un partit de la UEFA del València CF. Era doblement emocionant perque per una banda era la 1a vegada que escoltava parlar valencià a un aparell electrònic; I per una altra banda el meu València després de molts anys tornava a jugar a Europa.

Han anat passant els anys, i he crescut amb Canal 9. Reconec que sobretot he vist contingut esportiu, però l'he sentida com la meua, l'única que me parlava amb la llengua que sempre m'han parlat els meus pares, els meus iaos... El Show de Joan Monleón, Babalà, Amor a primera vista, Minut a minut... quins records!

Utilitzada com a mitjà de perpetuitat del poder i de col·locació desmesurada de personal, ha anat perdent audiència i salut. En estat terminal l'han deixat morir, sola i sense pietat. Els motiu principal, recollit en la llei de creació de RTVV, era el de fomentar i difondre la llengua valenciana, per tal de igualar-la el seu ús amb el castellà. Hui en dia, el valencià seguix sent una llengua minoritzada al costant del gegant idioma castellà, i per tant un mitjà de comunicació en la nostra llengua és molt important i necessari. Per això tots els valencians hem de dir NO al tancament de RTVV. Perqué és un mitjà de comunicació nostre, públic, que difón la nostra llengua i cultura.

Sense voler tocar per a res temes polítics...no tot el mal ve d'Almansa, està demostrat!